typeracer

El que era horrible dels "Dos Minuts d'Odi" no era que un havia de fer un paper, sinó que era impossible evitar unir-s'hi. Al cap de trenta segons no era necessari actuar. Un horrible èxtasi de por i rancor, un desig de matar, de torturar, de destruir cares amb un martell, semblava fluir per tot el grup de gent com un corrent elèctric, convertint a un, fins i tot contra la seva voluntat, en un llunàtic cridaner.